Lluna

Nova

No se’t veu,

per un dia,

però hi ets,

viatgera empedreïda

que acompanyes casa nostra

al voltant del sol;

imant perpetu

que la mar allunyes

i l’apropes.

La foscor que t’envolta

i propicies

ens convida al silenci

el descans i l’esperança.

En la intimitat

de ta presència

es consumen actes

suprems d’amor

i també de traïcions.

A uns els xucles l’ànima,

a d’altres els dons la vida

i tots gaudim,

i tots patim

ta influència sobrehumana

Creixent 

L’endemà t’insinues

arc subtil de llum

que a la dreta panxeja

 i a l’esquerra bada.

Fil de plata

que lliga l’invisible

tu saps de somnis i cabòries,

d’astrals viatges

i projectes.

Ulls de donzella enamorada

que cada nit s’obre més a la llum,

enlluernes el desig,

despertes els sentits

i alletes sentiments.

I vas creixent i creixent

i amb tu s’estiren els borrons,

germinen les llavors,

augmenten les deus d’aigua.

i inspires als humans

delicades declaracions d’amor.

                                        Plena

Per un instant,

Perfectament rodona,

ets al cim del teu periple.

En un moment fugisser

de plenitud,

ens mostres

l’absoluta bellesa

del teu rostre

que ens ensenyes

sempre igual,

sempre el mateix.

Il·lumines els camins de la nit

que la fas clara

i atraus les mirades

dels caminants nocturns

i dels amants.

Minvant

A l’instant següent

comences a minvar

i així madures l’esplendor

que ens has mostrat.

Comença el teu declivi

en plena glòria

escadussera

i et vas fonent mentre

a la terra dormiten

les llavors que s’han sembrat.

Et vas fonent en la foscor

fins que un fil de plata

panxut i badoc

torna a guiar

els astrals somnis dels humans.

Després...

la foscor d’un altre dia

dominarà el nostre espai

i esperarem la llum

de l’endemà