diumenge, 25 d’octubre del 2009

SENTINIT

Sentinit és una paraula que vaig escriure fa uns trenta anys en un conte inacabat que va quedar oblidat fins que un dia, la meva companya, tot remenant papers, va trobar un full esrit amb llapis que explicava un univers imaginari en el que s'hi podien desenvolupar històries que mai van ser escrites.

L'escrit en qüestió, fet a mà, amb una cal·ligrafia infernal com és la meva, va suscitar una petita discrepància pel que fa a la interpretació de la grafia de la paraula que definia aquell univers fantàstic: "Sentinit" o "Sentimit"? Heus aquí un minúscul dilema que ha proporcinat algunes bones estones de conversa i de discusió amigable en quant a preferències pel que ambdues suggereixen.

Totes dues interpretacions evoquen, sens dubte una significació que afecta els sentiments, les emocions i , com a conseqüència, les relacions; perquè tant en els sentiments com en les emocions sempre hi ha un objecte que els promou i un altre que els percep, sigui gaudint o rebutjant-los.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada